L'AS Monaco, candidat a tot
L’AS Monaco presenta la seva candidatura. Aquesta Setmana Santa, aprofitant que estava de visita per la Côte d’Azur i la Provença francesa, vaig tenir l’oportunitat de poder assistir al partit que enfrontava el Mònaco contra el Saint Étienne a l’Stade Louis II, que va acabar finalment en empat a 1.
Vaig poder observar, en primera persona, com es viu l’actual moment gloriós de l’AS Monaco i que gaudeixen els afortunats seguidors d’aquest club. L’equip del Principat està realitzant una sorprenent campanya a la Champions League, on ha aconseguit una plaça privilegiada en els quarts de final, després d’eliminar els “Gunners” de l’Arsenal en els vuitens de final trencant tots els pronòstics .
 |
| Martial celebrant el gol davant el St. Etienne. |
Aquests dies, pels carrers de la ciutat, es respira un gran ambient futbolístic d’orgull cap el seu equip i ja s’espera, amb molta expectació, el gran esdeveniment de l’any que de ben segur serà el partit de tornada d’eliminatòria contra la Juventus, el proper 22 d’abril.
Per altra banda, l’As Monaco no ha tirat la tovallola a la Ligue1. Els de Leonardo Jardim, estan fent un final de temporada admirable sense deixar escapar gaires punts, cosa que els hi ha permès acostar-se notablement a la zona més alta de la classificació.
L’aferrissada lluita pel liderat de la Ligue1 entre PSG, Lyon i Marsella, ara hauríem d’afegir un nou candidat, que sense fer gaire soroll, s’ha plantat a la recta final de la temporada amb poques opcions per disputar el títol de lliga però veritablement amb moltes possibilitats per entrar a una de les tres primeres posicions de la lliga francesa, que permeten disputar la Champions League durant la següent temporada.
Estarem molt atents a @ScoutingClot per veure com afronta l’As Monaco aquest complicat final de temporada.
Jaume Sordé (@JSorder)
Jaume Sordé (@JSorder)
Pellegrini obra el debat
L’altre dia el Manchester City va caure eliminat de la Champions League a mans del Barça de Luis Enrique.
En la roda de premsa posterior al partit, Pellegrini va posar damunt la taula un fet que va cridar l’atenció. El seu equip va jugar 9 partits durant el mes de Desembre, i uns altres 9 durant el Gener, mentre els equips d’Itàlia, Alemanya, o Espanya, descansaven per les festes nadalenques.
 |
| Font: 90min.com |
Durant el famós ‘Boxing Day’, i dies anteriors i posterior, tots ens posem les mans al cap sobre l’organització d’Anglaterra pel que fa a les seves competicions, i sentim una enveja i una admiració envers el futbol anglès. Fins i tot podem dir que els nostres nadals no serien els mateixos, sense la Premier League, amb partits el 26 de Desembre i l’1 de Gener.
Doncs bé, fins a quin punt interessa això al futbol anglès? Òbviament a l’aficionat si, ja que fa dels nadals uns nadals perfectes per veure futbol, però a quarts de final de la Champions no trobem cap equip anglès, i segurament, això hi pot tenir alguna a veure.
El debat existeix, i cal dir que anys enrere els equips anglesos han estat a primera fil europea, però l’estat físic dels jugadors de la Premier en comparació amb altres lligues, no és al mateix. Hi ha qui diu que no afecta, que al jugador li va bé rodar, però Pellegrini va posar el debat damunt la taula, i la sobrecàrrega de partits que porten (i només estem a mitjans de Març) és evident.
Serie A, la millor lluita per Europa.
Viatjem a Itàlia, on trobem una Juventus que guanyarà la Serie A si no hi ha cap sorpresa majúscula. La Roma, ja a 8 punts, porta una sèrie de punxades que l'han allunyat molt del títol, i tot i la seva gran regularitat fins fa poques setmanes, veu com la Vecchia Signora no cedeix.Però... qui anirà a Europa la pròxima temporada? Pregunta de difícil resposta. El Nàpols, que porta una sèrie de partits molt positius, s'ha situat 3r, i ja li treu 5 punts a una Lazio que està 4a amb 40, seguida de la Fiorentina amb 39.
 |
| Hamsik i Zapata, ahir en la victòria 2-0 al Sassuolo. Font: Caracol.com |
Aquí acaben teòricament les places europees, però el 6è és probable que vagi a Europa també, i trobem una lluita entre Sampdoria, Genoa, Inter, Milà, Palerm, i Torino, els 3 primers amb 35 punts, i amb 33 la resta. La lluita és ferotge, amb equips molt diferents entre ells. Uns equips de Milà molt lluny del que eren fa un lustre o una dècada, un Palerm que desplega un gran joc ofensivament, un Torino difícil de doblegar, un Genoa amb un atac en gran forma, amb Falqué, Niang o Perotti, i una Sampdoria imprevisible, que va començar la lliga molt forta, però que ha perdut pistonada.
Tots aquests al·licients ens fan estar molt atents a una Serie A que promet grans emocions a la part alta aquesta temporada.
No en teniu prou? Doncs avui Dimarts 24 de Febrer, Sampdoria-Genoa, el derbi de la ciutat de Gènova, que no es va poder jugar Dissabte passat per la pluja, es juga aquesta tarda, en plena lluita dels dos equips per Europa, un derbi sempre calent i apassionant, i que ofereix aquest any dos equips de la part alta, que buscaran donar un cop sobre la taula en aquesta apassionant lluita europea.
Torna Lacazzete, torna a guanyar el Lió
Parlàvem fa uns dies de la poca regularitat que mostraven els 3 candidats al títol de la Ligue 1 (Lió, PSG, i OM), i pel que fa als líders, només ha calgut una cosa, el retorn del seu home estrella, Lacazette.
Treballada victòria a Gerland, davant d'un Nantes molt treballador, i que va aguantar fins al minut 67, en el que Fekir va trencar el 0-0. Va tornar de la lesió Lacazette, per dotar de dinamisme i rapidesa l'atac del conjunt líder de la Ligue 1, que a més de la bona notícia de tornar a guanyar, veu com el seu home més desequilibrant torna a estar amb ells per seguir lluitant pel títol.
 |
| Lacazette contra el Nantes. Font: www.olweb.fr |
També va tornar a guanyar el PSG, davant del Toulouse per 3-1, en un partit en què els de Blanc van dominar clarament, i tot i els fantasmes de l'últim partit a casa que es van deixar empatar, en el moment en què el Toulouse es va posar 2-1, van rematar un partit que no podien deixar escapar. Dos gols de Rabiot i un de Thiago Silva que serveixen per recuperar la segona posició.
Cau a la tercera l'OM, un equip que fora de casa li costa molt guanyar. Certament, aquesta setmana tenia un desplaçament complicat al camp del St.Etienne, i va veure com als últims instants, Erding posava un 2-2 al marcador que deixava als de Bielsa decebuts, van tenir a tocar 3 punts molt importants, però una jornada més, no guanyen fora del Vélodrome.
Pel que fa a la següent jornada de la Ligue 1, l'OM té una gran oportunitat de retallar distàncies, ja que rep a un equip al què ha de guanyar fàcilment a casa, com és el Caen, i per contra, el PSG visita Mònaco, un equip Champions, i difícil de batre, i el Lió va a Lille, que tot i estar a mitja taula, és un equip amb bons jugadors i capaç de tot.
L'infern de les segones divisions
Com ja sabeu, som un projecte centrat en tots els equips de les principals lligues, no només en els grans, que tothom coneix. Avui volem corroborar o no, una dita que es diu en el futbol espanyol, i que traslladem a la resta d'Europa. L'anomenat 'infern' de segona divisió.Quedem-nos primer a casa. Com li van les coses a Osasuna, Valladolid, i Betis? En línies generals bé. Osasuna és el que més està patint, ancorat en les posicions tèbies de la Liga Adelante, i lluny dels seus objectius, tot i mantenir una plantilla molt competitiva. Valladolid i Betis, aquest últim amb un canvi d'entrenador inclòs, estan en plena lluita per l'ascens directe, són 2 dels 5 equips que s'han escapat de la resta, i que lluitaran fins al final per les dues primeres places, que donen l'ascens directe.
A Itàlia, l'any passat van baixar a la Serie B, el Catania, Bologna, i Livorno. Bologna i Livorno, s'han adaptat bé a una difícil categoria, i els dos lluiten, d'una forma similar a Betis i Valladolid, per l'ascens directe, tot i que la 1a plaça sembla adjudicada al Carpi. El Catania, en plena lluita per no baixar. Tot i tenir jugadors consolidats i de Serie A, com Calaio, Rinaudo, o Capuano, l'adaptació ha sigut nefasta a una Serie B on només porten 28 punts en 25 partits, perilla la categoria, tot i que per plantilla, hauria de ser un equip de la part alta.
Alemanya. Els guerrillers de la Bundesliga 2, com reben als equips que baixen? Núremberg i Braunschweig van ser els pitjors de la categoria reina del futbol alemany. Ambdós els podem trobar a la part mitjana-alta de la classificació, tot i que necessiten oferir quelcom més per tal de poder estar a dalt. Actualment, el Núremberg a 7 punts del 3r, i el Braunschweig a 4.
 |
| Parker, durant l'últim partit del Fulham. Font: fulhamfc.com |
La Championship, una categoria espectacular, amb grans equips, a la que s'han vist relegats Norwich, Fulham i Cardiff. Els 'canaris' del Norwich, des de bon inici de temporada han mantingut un bon ritme, i lluiten en les places de Play-off, una mica allunyats de l'ascens directe, però amb possibilitats. L'objectiu, el Play-off, l'hauran de seguir lluitant, ja que a la Championship tots els partits es poden guanyar o perdre.
Cardiff i Fulham, representen la decepció. A 7 i 5 punts del descens, els trobem a la part baixa, i no han tingut una adaptació fàcil a la categoria, que és una de les més exigents d'Europa tot i ser una segona divisió. Tenen jugadors Premier, del Fulham podem destacar a McCormack, Rodallega, Kacanikilic, Parker, Ruiz... i per part del Cardiff Doyle o Jones, davanters els dos, per citar-ne algun. Per fer-nos una idea de la competitivitat d'aquesta lliga, aquests dos últims equips, que a la Premier no desentonarien amb aquestes plantilles, fora de casa, de 15 partits, n'han guanyat 3 el Fulham, i 1 el Cardiff, una dada amb què tot queda dit.
La Ligue 2, d'un estil similar a la segona espanyola o italiana, rep aquest any a Sochaux, Valenciennes, i Ajaccio. L'únic que pot tornar aquest mateix any a la Ligue 1 és el Sochaux, que lluita per les 3 primeres places, mentre que Valenciennes i Ajaccio, es troben en plena lluita per no trobar-se de nou amb un descens, que seria terrible per les seves entitats.
En resum, unes segones divisions europees on l'adaptació sempre és complicada, i en les que els blocs solen sobreposar-se a grans jugadors, que hagin pogut jugar en la categoria reina de cada país.
Torna el Bayern més letal
Bayern 8-0 Hamburg. Així de contundent es va mostrar el Bayern de Pep Guardiola, després d'un retorn de les vacances nadalenques una mica dubtós, amb la desfeta a Wolfsburg i l'empat a casa contra el Schalke 04.
S'aproxima el tram més important de la temporada, en el que tot està en joc, i el Bayern sap que la Bundesliga és seva si no passa res extraordinari, però el record de la temporada passada és ben viu.
El Madrid a la Champions va humiliar un Bayern massa confiat en les seves possibilitats, en el que molts diuen que la poca competència en el campionat domèstic va afectar negativament, i en el segon any de Guardiola, no es pot repetir un ridícul així, de fet, tot el que no sigui guanyar la Lliga de Campions serà sinònim de frustració a l'equip de l'Allianz Arena.
Guardiola, intel·ligent com és, sap que la competitivitat es guanya cada cap de setmana, en cada partit, en cada jugada, i que per arribar bé a vuitens, quarts, i fins on arribi a la Champions, necessita un equip rodat, amb uns automatismes més que clars, una autèntica màquina de matar, com la de fa temps, i això passa per demostrar cada cap de setmana del que són capaços, i l'Hamburg, ha sigut la primera víctima.
Com deia Luis Aragonés, 'Ganar, Ganar y volver a ganar', i els de Munic, saben que per guanyar el següent, necessiten haver donat el màxim en cada precedent, la Bundesliga presa com a trampolí dels èxits europeus.
En busca de la regularitat
Una de les lligues més apassionants ara per ara, en la seva jornada 25, és la Ligue 1. El Marsella, que va començar la lliga d'una manera espectacular, s'ha desinflat d'una forma considerable, aguditzant-ho lluny del 'Velodrome', on només ha guanyat 4 dels 12 partits del que portem de temporada.
El gran favorit, l'equip de la capital, l'equip ric, el PSG, no carbura aquest any. Enrenous extraesportius ja no són novetat en els de Blanc, ja es diguin sortid
es de to d'Ibrahimovic, o vacances a la carta de Lavezzi i Cavani. Sobre el camp, un equip plagat d'estrelles, però que no agafa ni el to ni la regularitat, i que sembla que espera ansiós la Champions League, on tornarà a trobar-se amb el Chelsea.
 |
| Font: www.olweb.fr / Celebració del gol en el Lorient 1-1- Lió |
Per un equip així, és inadmissible l'empat de l'altre dia davant el Caen, al que guanyava 2-0 al 88, i va acabar cedint un 2-2. Ningú sap ben bé quina és la tecla a tocar en els de la capital francesa, si bé el cert, que estan a 2 punts del Lió, com el Marsella, i que a la Champions, de ben segur que no oferiran la mateixa versió.
El convidat de luxe, el Lió. Aquest Lió que ha vingut des del darrere, que no ha fet soroll, però que ara mateix va 2 punts per sobre dels seus rivals, i que ara per ara, és el que més confiança dóna tant dins del terreny de joc com fora.
Lacazette, el seu principal motor aquesta temporada, que es troba lesionat, ha sigut el puntal d'un equip que juga com un bloc, i que troba el la solidaritat i el treball, l'equilibri a la falta de talent individual.
En les últimes dues jornades, cap dels 3 equips ha guanyat cap dels seus partits, tot i que cal dir que la penúltima jornada hi va haver un Lió-PSG (1-1). Però això posa de manifest que segurament, el que trobi la regularitat que cap està tenint, en especial OM i PSG, guanyarà aquesta Ligue 1.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
